Vida i estil

    

Índex


 1 Biografia
           1.1 Infantesa
           1.2 Estudis i joventut
           1.3 Trajectòria i estil
                     1.3.1 Els inicis
                     1.3.2 Període de maduresa
                     1.3.3 Darrers anys
                     1.3.4 Mort
  2 .Gaudí i el catalanisme
  3. Gaudí i la religió





Biografia


   Infantesa 

El nostre arquitecte fou el menor de cinc fills que nasqueren del matrimoni entre Francesc Gaudí i Antònia Cornet. Va néixer a Reus o Riudoms, encara que el més probable es a Reus, el matí del 25 de Juny de 1852. 
Nasqué a una família humil de calderers, i sempre reivindicà aquesta abundància d'ascendents calderers a la seva família com la font de la seva particular visió de l'espai i sentit plàstic del que gaudia.

- Una infantesa malaltissa


La personalitat ben definida d'acosats caràcters, que fou Gaudí en els seus anys madurs, tingué que lluitar durant els inicis amb un organisme que reclamà la cura i l'atenció dels seus pares, obligant-los, primer a perllongar el període de lactància, i després a romandre llargues temporades a les seves finques de Riudoms, ja que abans dels sis anys patí d'atacs de reumatisme articular.
Així doncs, ens trobam amb un al·lot de salut feble, que l'obligà abstenir-se dels jocs i activitats normals entre els nins de la seva edat. Però aquest, en certa mesura, aïllament de la resta dels infants de la seva edat, beneficià el desenvolupament del seu esperit d'observació, ja que les freqüents passejades amb la seva mare pel camp a diari el convertiren en un gran observador de la natura.   

   Estudis i joventut

Degut a les diverses patologies que sofrí Gaudí a la seva infància, no pogué cursar els estudis elementals amb normalitat, faltava a la majoria de classes i a les que anava ho havia de fer amb l'ajuda dels seus pares.

Un cop superada la crisi de l'infantesa, Gaudí començà a cursar batxillerat al coŀlegi de les escoles Píes de Reus (14 de Sep. de 1864). Durant aquest període conegué a Eduard Toda i Josep Ribera, entre els que s'establí una amistat inseparable.

-El monestir de Poblet


Dibuix preparatori a l'aquarel·la del projecte de restauració
Mentre Gaudí i els seus dos amics cursaven els estudis a l'escola, a fora es vivien les escorrialles del romanticisme i la renaixença, impulsats, probablement, per l'afany de recuperar la història del que feia apologia la renaixença, s'interessaren en la restauració de l'antic monestir de Poblet, conegut pel seu amic Josep Ribera, que abans de traslladar-se a Reus havia viscut a Espluga de Francolí, a uns 3 quilòmetres del monestir i sabia de les deficiències que patia. La visió de les imponents runes envaïdes per la vegetació que omplien els patis murs i voltes a mig derruir, degué impressionar de tal forma als joves, que decidiren que no estalviarien esforços fins que el monestir estigués totalment restaurat.
Gaudí amb els seus pares a Montserrat
Per llavors Gaudí havia complit 17 anys, i se li encomanà la feina de la reconstrucció de murs i voltes, i tapar els forats fets pels cercadors de tresors. Ribera divulgaria la història per interessar el poble i Toda reuniria l'arxiu i la biblioteca, i a més prepararia una monografia, amb el producte de la qual podrien començar les obres.
Es fàcil imaginar com l'espectacle d'aquelles runes abandonades influiria en els tres al·lots, majoritàriament, en Gaudí, que viuria la seva primera experiència directe amb l'arquitectura.
Finalment, i no és necessari dir-ho totes aquestes il·lusions es quedarien en projecte.

Més tard, Ribera va marxar a Almería a acabar el batxillerat, Gaudí i Toda l'acabaren amb èxit a Reus durant el curs 1867-68.


-Estudis a l'escola provincial d'arquitectura 

Així doncs, Gaudí ja havia acabat els estudis bàsics, i el 1870 es traslladà a Barcelona, on abans d'ingressar a l'escola provincial d'arquitectura, cursà els estudis previs a la facultat de ciències de Barcelona, on obtingué el certificat d'aprovat el 25 de Setembre de 1873.

Un cop hagué finalitzat les estudis a la facultat de ciències fou admès a L'Escola d'Arquitectura, amb la condició prèvia de cursar dues assignatures que també se li exigien per començar la carrera. Un cop les hagué aprovat ingressà a l'Escola, situada llavors a la Casa Llotja (Pla de Palau, Barcelona), i que més tard es traslladaria a la nova universitat on acabaria els seus estudis.

Mentre cursava els seus estudis, Antoni Gaudí va acabar el seu servei militar i va patir la mort de la seva àvia Rosa "la Calderera" (1875), del seu germà Francesc (1876), de la seva mare Antònia (1876) i de la seva germana Rosa (1879) , que va deixar òrfena una nena petita, Roseta.

Durant aquesta etapa Gaudí realitzà nombrosos projectes de carrera, dels quals encara es conserva una gran part.
  
Projectes de carrera.
1876-Projecte de Porta del cementiri.Projecte d'embarcadorProjecte de Font per la plaça Catalunya de BarcelonaParanimf universitari
1876-Projecte de Porta del cementiri.
Amb aquest dibuix realitzat a l'aquarel·la, Gaudí va rebre la nota d'excel·lent, al setembre del curs de 1875, ja que a convocatòria de juny volia presentar una carrossa fúnebre, projecte que abandonà per la baralla amb el catedràtic August Font.
1876-Projecte d'Embarcador.
Aquest projecte d'un embarcador reial al costat d'un llac, va ser realitzat per la seva presentació al premi especial d'un examen extraordinari, que no va aconseguir.
1877-Projecte de Font per la plaça Catalunya de Barcelona.
Constava d'una gran font, que hauria ocupat quasi tot el solar de la plaça i tenia una alçada de quaranta metres. Demostra els coneixements sobre el ferro forjat que havia adquirit gràcies als treballs realitzats amb Josep Fontserè al Parc de la Ciutadella
1877-Projecte de fi de carrera: Paranimf universitari.
Per aquest projecte de l'examen de revàlida va rebre la qualificació mínima d'«aprovat per majoria».


Durant aquesta època també va fer feina com a delineant a sou per poder pagar els seus estudis; que acabaria el 15 de març de 1878 quan obtingué el títol d'arquitecte.
A l'Escola d'Arquitectura no fou un alumne especialment brillant, inclús alguna vegada va suspendre alguna assignatura. 


<< He aprovat a un boig o a un geni, el temps ho dirà>>
                                                 -Elies Rogent, director de l'Escola Prov. d'Arq.-  


                                                                                                     

   Trajectòria professional i vida adulta

-Els inicis (1878-1900)

Gaudí, després d'haver-se llicenciat en
arquitectura 
Durant la primera part de la seva carrera, Gaudí, va cercar la seva font d'inspiració en l'historicisme. Aquest primer període es distingeix per la influencia mudèjar, per l'alternança entre aquesta suggestió orientalista i el medievalisme, i per l'aparició progressiva i creixent dels elements que corresponen a l'època de maduresa de Gaudí. Tot amb tot, des del començament, es constata a les seves obres la posada en practica de dues de les seves concepcions que són importants de transcriure. Quan tenia 26 anys, Gaudí escriu en un dietari «L'ornamentació ha estat, és i serà acolorida, la Naturalesa no ens presenta cap objecte de manera monocroma, del tot uniforme quant a color, ni en la vegetació, ni en la geologia, ni en la topografia. ni en el regne animal. Sempre, el contrast de color és més O menys viu, i d'aquí que, obligatòriament, haguem d'acolorir en part o totalment un membre arquitectònic, coloració que potser desapareixerà perquè la mà del temps s'encarregarà de donar-li'n una altra més adient i precisa de cosa antiga».
La construcció oriental va ser estudiada per Gaudí a unes col·leccions de fotografies que va adquirir a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, on es va deixar inspirar pels elements decoratius de fusta i ceràmica, el maó vist i per l'art extremo-oriental, els dracs, així com pel volum i les formes generals d'exemples de l'Índia o Pèrsia.
Així doncs durant aquesta primera part, el seu estil es caracteritza per la clara influència del mudèjar i de l'art oriental, encara que és de l'art gòtic del que Gaudí n'extreu el plantejament estructural; i posteriorment, en serà un gran coneixedor. 

Durant aquesta època es produí un esdeveniment que també podem considerar cabdal a la vida de Gaudí, que és la trobada de Gaudí amb el qui esdevindria en poc temps el seu mecenes, Eusebi Güell, amb el qui realitzaria algunes de les seves millors obres i amb qui compartiria un profund sentiment catalanista, religiós i de pensament social.

-Període de maduresa -a la recerca d'un estil propi- (1900-1914)

Aquesta etapa en la vida de Gaudí coincideix amb el moment àlgid del modernisme, en la qual desenvolupa un llenguatge propi, colorista, alegre i carregat de simbolisme.


Durant aquest període, Gaudí, comença a emprar el seu estil més personal, generalitza l'ús del trencadís a les seves obres, malgrat ja l'havia emprat en obres anteriors com els Pavellons Güell i s'allunya cada vegada més de l'artificial i s'acosta més i més a la naturalesa com a font d'inspiració absoluta, d'on provenen totes les formes en les que s'inspirà. 
Plantejà també una nova tecnologia de la pedra, la fusta i el ferro forjat, amb tot això, Gaudí, era capaç de barrejar d'una forma quasi perfecta la funcionalitat dels edificis i l'esteticisme dels mateixos. Malgrat això, continuà extraient molts dels plantejaments del gòtic, mesclant-los amb les noves idees del modernisme.

És en aquest període on Gaudí assoleix un punt àlgid en la seva obra, en el seu estil i en la seva filosofia i forma de veure i comprendre l'arquitectura

En les seves pròpies paraules:

<L'art gòtic és imperfecte, està a mig resoldre; és l'estil del compàs, de la fórmula de la repetició industrial. La seva estabilitat es basa en l'apuntalament permanent dels contraforts: és un cos defectuós que s'aguanta amb crosses. (...) Prova que les obres gòtiques són d'una plàstica deficient és que produeixen la màxima emoció quan estan mutilades, cobertes d'heura i il·luminades per la lluna.>

-Darrers anys -dedicació a la Sagrada Família- (1914-1926)

Durant els darrers anys de la seva vida i després dels dos projectes interromputs de la Colònia Güell i del Parc Güell, per fracàs econòmic, Gaudí, decidí dedicar-se de forma exclusiva a la construcció del Temple Expiatori de la Sagrada Família.

Ell mateix va dir:

<<Els meus grans amics són morts; no tinc família, ni clients, ni fortuna, ni res. Així doncs puc lliurar-me totalment al Temple.>>




I es que quatre anys després d'haver començat les obres va morir el seu amic i mecenes, Eusebi Güell. A més va haver d'enfrontar-se a la mort de


Tot i que no el pogué veure acabat, Gaudí arribà a construir la cripta, l'absis i la façana del Naixement. Va aconseguir un poema místic, d'una àmplia simbologia, que va del món terrenal a l'espiritual.


El Temple és sens dubte l'obra més transcendental i significativa de tot el llegat que el genial arquitecte ens va deixar.


-Mort

Funeral de Gaudí
El dia 7 de juny de 1926, Gaudí caminava per la Gran Via de les Corts de Barcelona, havia creuat el carrer de Bailèn prop de la plaça Tetuan, quan Gaudí fou atropellat per un tramvia i el deixà sense sentit. El van dur a la casa de socors i d'aquí, a l'hospital de la Santa Creu greument ferit; pel seu aspecte de captaire van trigar a adonar-se que es tractava del genial arquitecte.això no va ser fins que va ser reconegut per mossèn Gil Parés i l'arquitecte Domènec Sugrañes i Gras. Els dos amics li proposaren de dur-lo a una clínica al que ell va respondre:



<<El meu lloc és aquí, entre els pobres>>



Gaudí durant una processó davant la
Catedral de Barcelona
Finalment Gaudí morí el dia 10 de Juny de 1926 a l'Hospital de la Santa Creu. Fou enterrat el 12 de Juny, entre una multitudinària manifestació popular de dol, a la Sagrada Família. El seu fèretre fou cobert amb la Senyera del col·legi d'arquitectes de Catalunya.

I així es com la vida mateixa, en la qual Gaudí hi trobà tantíssima font d'inspiració, posà fi a la seva trajectòria, deixant enrere una de les figures més grans que ha pogut conèixer Catalunya i el món dins l'àmbit de l'arquitectura. 








2. Gaudí, d'un poble, pel poble i amb el poble

Des d'adolescent Gaudí va estar molt lligat al catalanisme i a associacions catalanistes, va pertànyer a l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, on es trobaria amb el seu amic i mecenes Eusebi Güell, amb qui compartí un profund sentiment catalanista i religiós, i les seves reflexions espirituals més profundes.
Gaudí amb altres excursionistes de l'ACEC

També es creu que donà suport al moviment catalanista i a la lliga regionalista. En una celebració de la diada fou arrestat per la policia per assistir a manifestació popular de la diada prohibida llavors per la dictadura de Primo de Rivera, i negar-se a parlar en castellà a un agent. 

Gaudí malgrat haver estat un dels genis més rellevants en la seva disciplina, mai es va enriquir i sempre es va mostrar pròxim al poble i als pobres, de fet Gaudí morí sense cap fortuna ni riquesa i entre la senzillesa més profunda.

A més moltes de les seves obres inclouen motius com la senyera, o escuts de Catalunya.



3. Gaudí i la religió


Al llarg de la seva vida, Gaudí va demostrar una forta convicció religiosa.

Creu gaudiniana al parc Güell
En contra del que molta gent pensa, Gaudí, no sempre va mostrar les mateixes afinitats religioses, és més, durant la seva adolescència va mostrar un cert rebuig en vers l'església i l'organització clerical, però aquesta curta etapa, correspon amb temps històrics complicats, en que havia caigut la reina Isabel II i s'havia instaurat la Primera República.
Encara que durant un petit període de temps, Gaudí, es mostràs en contra de l'església; el seu amor cap a Déu i la natura , li fou inculcat des de petit per la seva mare, amb la que com ja hem dit abans, solia fer freqüents passejades pel camp.
Aquesta forta convicció religiosa, va quedar plasmada en la seva obra, on va emprar símbols tan característics com la creu gaudiniana de quatre braços

La realització de la Sagrada Família, va ser sens dubte, on Gaudí va poder demostrar millor les seves afinitats religioses.

1 comentari: