Índex
1 Biografia
1.1 Infantesa
1.2 Estudis i joventut
1.3 Trajectòria i estil
1.3.1 Els inicis
1.3.2 Període de maduresa
1.3.3 Darrers anys
1.3.4 Mort
2 .Gaudí i el catalanisme
3. Gaudí i la religió
Biografia
Infantesa
El nostre arquitecte fou el menor de cinc fills que nasqueren del matrimoni entre Francesc Gaudí i Antònia Cornet. Va néixer a Reus o Riudoms, encara que el més probable es a Reus, el matí del 25 de Juny de 1852.
Nasqué a una família humil de calderers, i sempre reivindicà aquesta abundància d'ascendents calderers a la seva família com la font de la seva particular visió de l'espai i sentit plàstic del que gaudia.
- Una infantesa malaltissa
La personalitat ben definida d'acosats caràcters, que fou Gaudí en els seus anys madurs, tingué que lluitar durant els inicis amb un organisme que reclamà la cura i l'atenció dels seus pares, obligant-los, primer a perllongar el període de lactància, i després a romandre llargues temporades a les seves finques de Riudoms, ja que abans dels sis anys patí d'atacs de reumatisme articular.
Així doncs, ens trobam amb un al·lot de salut feble, que l'obligà abstenir-se dels jocs i activitats normals entre els nins de la seva edat. Però aquest, en certa mesura, aïllament de la resta dels infants de la seva edat, beneficià el desenvolupament del seu esperit d'observació, ja que les freqüents passejades amb la seva mare pel camp a diari el convertiren en un gran observador de la natura.
Així doncs, ens trobam amb un al·lot de salut feble, que l'obligà abstenir-se dels jocs i activitats normals entre els nins de la seva edat. Però aquest, en certa mesura, aïllament de la resta dels infants de la seva edat, beneficià el desenvolupament del seu esperit d'observació, ja que les freqüents passejades amb la seva mare pel camp a diari el convertiren en un gran observador de la natura.
Estudis i joventut
Degut a les diverses patologies que sofrí Gaudí a la seva infància, no pogué cursar els estudis elementals amb normalitat, faltava a la majoria de classes i a les que anava ho havia de fer amb l'ajuda dels seus pares.
Un cop superada la crisi de l'infantesa, Gaudí començà a cursar batxillerat al coŀlegi de les escoles Píes de Reus (14 de Sep. de 1864). Durant aquest període conegué a Eduard Toda i Josep Ribera, entre els que s'establí una amistat inseparable.
-El monestir de Poblet
 |
| Dibuix preparatori a l'aquarel·la del projecte de restauració |
.jpg) |
| Gaudí amb els seus pares a Montserrat |
Es fàcil imaginar com l'espectacle d'aquelles runes abandonades influiria en els tres al·lots, majoritàriament, en Gaudí, que viuria la seva primera experiència directe amb l'arquitectura.
Finalment, i no és necessari dir-ho totes aquestes il·lusions es quedarien en projecte.
Més tard, Ribera va marxar a Almería a acabar el batxillerat, Gaudí i Toda l'acabaren amb èxit a Reus durant el curs 1867-68.
-Estudis a l'escola provincial d'arquitectura
Així doncs, Gaudí ja havia acabat els estudis bàsics, i el 1870 es traslladà a Barcelona, on abans d'ingressar a l'escola provincial d'arquitectura, cursà els estudis previs a la facultat de ciències de Barcelona, on obtingué el certificat d'aprovat el 25 de Setembre de 1873.Un cop hagué finalitzat les estudis a la facultat de ciències fou admès a L'Escola d'Arquitectura, amb la condició prèvia de cursar dues assignatures que també se li exigien per començar la carrera. Un cop les hagué aprovat ingressà a l'Escola, situada llavors a la Casa Llotja (Pla de Palau, Barcelona), i que més tard es traslladaria a la nova universitat on acabaria els seus estudis.
Mentre cursava els seus estudis, Antoni Gaudí va acabar el seu servei militar i va patir la mort de la seva àvia Rosa "la Calderera" (1875), del seu germà Francesc (1876), de la seva mare Antònia (1876) i de la seva germana Rosa (1879) , que va deixar òrfena una nena petita, Roseta.
Durant aquesta etapa Gaudí realitzà nombrosos projectes de carrera, dels quals encara es conserva una gran part.
| Projectes de carrera. | |||
|---|---|---|---|
.jpg) |  |  |  |
| 1876-Projecte de Porta del cementiri.
Amb aquest dibuix realitzat a l'aquarel·la, Gaudí va rebre la nota d'excel·lent, al setembre del curs de 1875, ja que a convocatòria de juny volia presentar una carrossa fúnebre, projecte que abandonà per la baralla amb el catedràtic August Font.
| 1876-Projecte d'Embarcador.
Aquest projecte d'un embarcador reial al costat d'un llac, va ser realitzat per la seva presentació al premi especial d'un examen extraordinari, que no va aconseguir.
| 1877-Projecte de Font per la plaça Catalunya de Barcelona.
Constava d'una gran font, que hauria ocupat quasi tot el solar de la plaça i tenia una alçada de quaranta metres. Demostra els coneixements sobre el ferro forjat que havia adquirit gràcies als treballs realitzats amb Josep Fontserè al Parc de la Ciutadella
| 1877-Projecte de fi de carrera: Paranimf universitari.
Per aquest projecte de l'examen de revàlida va rebre la qualificació mínima d'«aprovat per majoria».
|
Durant aquesta època també va fer feina com a delineant a sou per poder pagar els seus estudis; que acabaria el 15 de març de 1878 quan obtingué el títol d'arquitecte.
A l'Escola d'Arquitectura no fou un alumne especialment brillant, inclús alguna vegada va suspendre alguna assignatura.
<< He aprovat a un boig o a un geni, el temps ho dirà>>
-Elies Rogent, director de l'Escola Prov. d'Arq.-
Trajectòria professional i vida adulta
-Els inicis (1878-1900)
 |
| Gaudí, després d'haver-se llicenciat en arquitectura |
La construcció oriental va ser estudiada per Gaudí a unes col·leccions de fotografies que va adquirir a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, on es va deixar inspirar pels elements decoratius de fusta i ceràmica, el maó vist i per l'art extremo-oriental, els dracs, així com pel volum i les formes generals d'exemples de l'Índia o Pèrsia.
Així doncs durant aquesta primera part, el seu estil es caracteritza per la clara influència del mudèjar i de l'art oriental, encara que és de l'art gòtic del que Gaudí n'extreu el plantejament estructural; i posteriorment, en serà un gran coneixedor.
Durant aquesta època es produí un esdeveniment que també podem considerar cabdal a la vida de Gaudí, que és la trobada de Gaudí amb el qui esdevindria en poc temps el seu mecenes, Eusebi Güell, amb el qui realitzaria algunes de les seves millors obres i amb qui compartiria un profund sentiment catalanista, religiós i de pensament social.
-Període de maduresa -a la recerca d'un estil propi- (1900-1914)
Aquesta etapa en la vida de Gaudí coincideix amb el moment àlgid del modernisme, en la qual desenvolupa un llenguatge propi, colorista, alegre i carregat de simbolisme.
Durant aquest període, Gaudí, comença a emprar el seu estil més personal, generalitza l'ús del trencadís a les seves obres, malgrat ja l'havia emprat en obres anteriors com els Pavellons Güell i s'allunya cada vegada més de l'artificial i s'acosta més i més a la naturalesa com a font d'inspiració absoluta, d'on provenen totes les formes en les que s'inspirà.
Plantejà també una nova tecnologia de la pedra, la fusta i el ferro forjat, amb tot això, Gaudí, era capaç de barrejar d'una forma quasi perfecta la funcionalitat dels edificis i l'esteticisme dels mateixos. Malgrat això, continuà extraient molts dels plantejaments del gòtic, mesclant-los amb les noves idees del modernisme.
És en aquest període on Gaudí assoleix un punt àlgid en la seva obra, en el seu estil i en la seva filosofia i forma de veure i comprendre l'arquitectura
En les seves pròpies paraules:
<L'art gòtic és imperfecte, està a mig resoldre; és l'estil del compàs, de la fórmula de la repetició industrial. La seva estabilitat es basa en l'apuntalament permanent dels contraforts: és un cos defectuós que s'aguanta amb crosses. (...) Prova que les obres gòtiques són d'una plàstica deficient és que produeixen la màxima emoció quan estan mutilades, cobertes d'heura i il·luminades per la lluna.>
Durant els darrers anys de la seva vida i després dels dos projectes interromputs de la Colònia Güell i del Parc Güell, per fracàs econòmic, Gaudí, decidí dedicar-se de forma exclusiva a la construcció del Temple Expiatori de la Sagrada Família.
Ell mateix va dir:
<<Els meus grans amics són morts; no tinc família, ni clients, ni fortuna, ni res. Així doncs puc lliurar-me totalment al Temple.>>
I es que quatre anys després d'haver començat les obres va morir el seu amic i mecenes, Eusebi Güell. A més va haver d'enfrontar-se a la mort de
Tot i que no el pogué veure acabat, Gaudí arribà a construir la cripta, l'absis i la façana del Naixement. Va aconseguir un poema místic, d'una àmplia simbologia, que va del món terrenal a l'espiritual.
El Temple és sens dubte l'obra més transcendental i significativa de tot el llegat que el genial arquitecte ens va deixar.
-Mort
 |
| Funeral de Gaudí |
<<El meu lloc és aquí, entre els pobres>>
 |
| Gaudí durant una processó davant la Catedral de Barcelona |
I així es com la vida mateixa, en la qual Gaudí hi trobà tantíssima font d'inspiració, posà fi a la seva trajectòria, deixant enrere una de les figures més grans que ha pogut conèixer Catalunya i el món dins l'àmbit de l'arquitectura.
2. Gaudí, d'un poble, pel poble i amb el poble
Des d'adolescent Gaudí va estar molt lligat al catalanisme i a associacions catalanistes, va pertànyer a l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, on es trobaria amb el seu amic i mecenes Eusebi Güell, amb qui compartí un profund sentiment catalanista i religiós, i les seves reflexions espirituals més profundes.
 |
| Gaudí amb altres excursionistes de l'ACEC |
També es creu que donà suport al moviment catalanista i a la lliga regionalista. En una celebració de la diada fou arrestat per la policia per assistir a manifestació popular de la diada prohibida llavors per la dictadura de Primo de Rivera, i negar-se a parlar en castellà a un agent.
Gaudí malgrat haver estat un dels genis més rellevants en la seva disciplina, mai es va enriquir i sempre es va mostrar pròxim al poble i als pobres, de fet Gaudí morí sense cap fortuna ni riquesa i entre la senzillesa més profunda.
A més moltes de les seves obres inclouen motius com la senyera, o escuts de Catalunya.
3. Gaudí i la religió
Al llarg de la seva vida, Gaudí va demostrar una forta convicció religiosa.
 |
| Creu gaudiniana al parc Güell |
Encara que durant un petit període de temps, Gaudí, es mostràs en contra de l'església; el seu amor cap a Déu i la natura , li fou inculcat des de petit per la seva mare, amb la que com ja hem dit abans, solia fer freqüents passejades pel camp.
Aquesta forta convicció religiosa, va quedar plasmada en la seva obra, on va emprar símbols tan característics com la creu gaudiniana de quatre braços
La realització de la Sagrada Família, va ser sens dubte, on Gaudí va poder demostrar millor les seves afinitats religioses.
Bon BLOG!
ResponElimina